1. |
Gizakia naizela
07:23
|
|||
Gizakia naizela amets egin dut
amets, amets...
gizakia bere hustasunean
amets, amets...
Gizakia, huts, gela zurian
hain zuri ezen lauki baino borobila den
uzkur, biluzik, babes gabe,
izerdi tanta beltzak
gorputz zurian.
Gorputz galdera ikur.
Galderak galtzen zaizkit galderetan,
galderak galeren geletan,
galerak galderenetan.
Gizakia naizela amets egin dut
eta ez... galdera ikurra naiz.
[Castellano]
Que soy humano...
He soñado que soy humano, humano en su vacuidad.
Humano, vacío, en una habitación blanca,
tan blanca que en vez de cuadrada parece redonda,
acongojado, desnudo, sin protección,
gotas de sudor negras en un cuerpo blanco.
Cuerpo interrogante.
Las preguntas se me pierden en preguntas.
Preguntas en las habitaciones de la perdición.
Pérdidas en las preguntas.
He soñado que soy humano y no,
soy un interrogante.
|
||||
2. |
Lantu mamuen dantza
04:33
|
|||
Gaua egizu oihu, egin garrasi,
egur nazazu negar egin
eta behingoz iratzar nadin.
Gaua, egizu orru, egin aiene,
laztan nazazu entzun dezadan
isilaren doinua orru!
Egin oihu, egin garrasi,
ikus dezadan ilunaren argia.
Orru, ulu, aiene! Sehaska kantua utzi eta
lantu mamuekin dantzan has nadin.
Gaua egizu oihu, egin garrasi
eta iratzar nazazu
behingoz!
[Castellano]
El baile de los quejidos fantasma
Noche grita, haz un chillido
Provómame que llore para que me despierte de una vez.
Noche brama, haz un lamento
acariciame que escuche el sonido del silencio
Grita, haz un chillido, que vea la luz de la oscuridad.
Bramido, susurro, lamento! deja la canción de cuna
y que empiece a bailar con los quejidos fantasma.
Noche grita, haz un chillido y despiértame de una vez.
De una vez!
|
||||
3. |
||||
Azeri zuria ilunabarrean, lorratzak orbelan desagertzen badira.
Gauean izaki setatsua bazterrak miatzen ari da, beharrak eraginda. Amorru orruek bidea markatzen diote, norantza bakarra galbidea?
Irmoa den arren, beldurrak giharrak tenkatzen dizkio izerdi beltzetan.
Letagin zorrotzak, distira, lanbroa, galduta dabilen zoriaren orroa.
Ilargi argitan, itzal bat ageri da. Agian oraingoan aukera izango du. Izarrek diote bakarrik daudela, bizitza lehia honek atsedenik ba ote du?
Zelatan, zelatan, zelatan, zelatan...
[Castellano]
¿La única dirección la perdición?
Zorro blanco al anochecer, los rastros ya desaparecen en la hojarasca.
A la noche el ser obstinado inspecciona los rincones movido por la necesidad. Los quejidos impotentes le marcan el camino, ¿la única dirección, la perdición?
A pesar de ser firme, el miedo le tensa los músculos en sudor negro.
Colmillos afilados, brillo, niebla, el bramido del destino que anda perdido.
En la luz de la luna ha aparecido una sombra. Quizá esta vez tenga una oportunidad.
Las estrellas dicen que están solos. ¿Tendrá descanso esta batalla vital?
Al acecho, al acecho...
|
||||
4. |
Instant bat
10:45
|
|||
Mila hitz galdu, mila bizipen,
josten goazen txatal zaharrak.
Bizi proiektu, amets erditze,
heldu gabeko une hutsalak.
Iparrik gabe, noraezean,
mugitzen diren gorpu itzalak.
Ezerezaren infinituan,
galduta dagoen instant bat gara.
Azal zaharra, zauria berriz jantziko dut.
Ezer, ikasi ez, akatsak errepikatzen.
Inoiz, inolaz, hilko ez garela pentsatzen.
Orri zuri guztiak gris berdinaz margozten.
Une antzuen txatalak banan josten.
Instant bat gara, instant bat gara,
instant bat gara, instant bat gara.
[Castellano]
Un instante
Perder mil palabras, mil vivencias.
Vamos cosiendo retazos viejos.
Proyecto de vida, alumbrar el sueño
momentos vacios sin llegar.
Sin norte, forzosamente
Sombras de cadáveres que se mueven.
En el infinito de la nada,
somos un instante que está perdido.
La piel vieja, vestiré de nuevo la herida.
Nada, sin aprender, repitiéndo errores.
Nunca, de ninguna manera, pensando que no moriremos.
Todas las hojas blancas pintándolas del mismo gris.
Los retazos de momentos estériles cosiéndolos uno a uno.
Somos un instante...
|
||||
5. |
Besteen lekuan
05:14
|
|||
Badakigu besteen lekuari
gure lekutik kantatzeak
une batez baino ez digula
azkura jabalduko.
Gero, berehala, berriz kantatu beharko diogula
gure ezintasunari.
[Castellano]
En el lugar de los demás
Ya sabemos que cantar al lugar de los demás desde el nuestro
no nos calmará el escozor mas que un momento.
Luego, enseguida, de nuevo tendremos que cantarle a nuestra impotencia.
|
||||
6. |
Egun argitan
06:34
|
|||
Egun argitan, itzal ospelak
egun argitan, bi begi
egun argitan, lanturu dantzak
egun argitan, ilun dagi.
Txanpon eskean hortz ustelduak
kantoi umelen haragi
sator uluek topa egin dute
eta bele korrokek argi.
Egun argitan herio dabil
arin, airos, arinegi
banku etxeen kirrinki irri
kanposantuen gosari.
Egun argitan poza idor da
parkean,hilotz, lau txori
erloju orratzak urtu dira
ustel sapa lehor dabil.
Egun argitan, lanturu dantzak
egun argitan, bi begi
egun argitan, kale bazterrak
argazki txar bat dirudi.
[Castellano]
En los dias claros
En los dias claros, siluetas sombrías
En los dias claros, dos ojos
En los dias claros, bailes quejosos
En los dias claros, se mantiene la oscuridad
Dientes podridos mendigando una moneda, carne de callejones marchitos.
Los aullidos de los topos brindan, y los eructos de los grajos notorio.
|
||||
7. |
Ordu herdoilduak
08:20
|
|||
Arima husten ari da
hasi da oinazea
itota geratu da
zor nizun ixilunea.
Egunak antzuak dira
zeru grisari begira,
nire ertzean gatibu naiz,
beltzune bat dut
barruan.
Trenik gabeko geltokietako
erloju apurtu baten antzera
ordu herdoilduak marraztuz
hiru orratzez baliatuz.
Ordu herdoilduak...
Irudi zahardun horma hartako
aldarri isilduaren antzera
haize hotzetik babestuz
afixa zaharrez baliatuz.
Ordu herdoilduak...
[Castellano]
Horas oxidadas
El alma se está vaciando, ha empezado el dolor
Se ha quedado ahogado, te debía el silencio.
Los dias son estériles mirando al cielo gris.
En mi rincón soy cautivo, tengo un moratón en el interior.
Al estilo de un reloj roto de las estaciones sin trenes,
dibujando horas oxidadas valiéndome de tres agujas.
Al estilo de la reivindicación acallada del viejo graffiti de aquella pared,
Protegiéndome del viento frio valiéndome de viejos carteles.
|
||||
8. |
Bai, ikusi zintudan
10:04
|
Mikel Uraken Bilbao, Spain
IZAKI BIZIDUN BERRIAK
Neguaren ostean, elurretako izotza ur bihurtzen da, eta urak, mendi eta aranak
zeharkatzean IZAKI BIZIDUN BERRIAK sortzen ditu.
IZAKI BIZIDUN BERRIAK, bizirik irauteko eta bizitzeko modu berriak dira.
... more
Streaming and Download help
If you like Mikel Uraken, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp